dilluns, 30 de juliol del 2012

Tenim a la vostra disposició les samarretes de la Plataforma Compromis Museu Morera. Aquesta és la imatge de la seva part frontal i estan amb el fons vermell o en negre.


Podeu passar-les a recollir per la botiga Dos i Una de la Plaça Sant Joan. El seu preu és 13 euros.

dimecres, 13 de juny del 2012

Taula rodona. Passat, present i futur del Museu d'Art Jaume Morera




Dijous dia 14 de juny, a les 19:30 a l'IMAC es farà una taula rodona per parlar del Museu d'Art Jaume Morera.

Les persones que hi participaran són :
Imma Lorés, professora titular d'art de la UdL
Antoni Llevot, ex regidor de cultura de l'Ajuntament de Lleida
Montse Parra, regidora de cultura de l'Ajuntament de Lleida
Teresa Ibars, portaveu de la Plataforma

dijous, 12 d’abril del 2012

Inici de la recollida de signatures


Ahir, dimecres 11 d'abril de 2012, s'engegà la recollida de signatures per una audiència pública. A més d'adherir-se via aquesta pàgina web, també es podrà signar en els punts de recollida de la nostra ciutat.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Fruit d’una entranya confluència (que ja mai més es tornarà a repetir) entre el desig popular i la sensibilització de la classe política, la creació del Museu d’Art de Lleida fou, sens dubte, una de les iniciatives culturals i artístiques més importants a Lleida durant el primer terç del segle XX, endegada conjuntament per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida.

Museu d’Art de Lleida, 1917-1934
Hospital de Santa Maria, 1959-1969








Des de la seva inauguració l’any 1917, la història del Museu d’Art de Lleida (posteriorment anomenat Museu d’Art Jaume Morera en honor al pintor i mecenes de la institució) ve marcada per la provisionalitat de les seus que l’han d’acollir i el conseqüent trasllat constant de les seves col·leccions d’un lloc a l’altre de la ciutat. En aquest període ocuparà dos edificis: L’antic Mercat de Sant Lluís, del 1917 al 1934, i l’antic Hospital de Santa Maria, del 1934 al 1939.

L’esclat de la Guerra Civil actuarà de punt d’inflexió en la trajectòria històrica del museu. En acabar el conflicte bèl·lic inicia un lamentable període d’absoluta inactivitat, que es perllongarà prop de vint anys i que marcarà profundament el seu futur.

L’any 1959 el Museu d’Art Jaume Morera s’instal·la novament a la segona planta de l’Antic Hospital de Santa Maria, en un període que tot just durarà deu anys: del 1959 al 1969. Després, novament tancat fins a l’any 1975, en què obre les seves portes al públic aixoplugat al pis superior de l’antiga església del Convent del Roser (carrer Cavallers).

Edifici d'El Roser, 1975-2007
Edifici Casino








S’inicia el període de provisionalitat més llarg de la seva història, des del 1975 fins a l’any 2007, moment en què, novament de manera provisional, es trasllada a l’edifici del Casino Principal de Lleida (carrer Major), lloc que ocupa actualment a l’espera de la construcció de la que hagi de ser la nova i definitiva seu.

Amb la promulgació de la Llei de Museus de finals de l’any 1990, la Diputació de Lleida inicià el traspàs de la titularitat del 50% del museu a l’Ajuntament de Lleida que, des del 1993, n’és l’únic i exclusiu responsable.

L’any 1996 s’aprova el Pla de Museus de la ciutat de Lleida, que en el seu redactat estableix específicament, en relació al patrimoni artístic de la ciutat:
... una divisió de competències entre un Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal i un Museu d’Art Contemporani de Lleida; l’un dedicat al tractament del patrimoni artístic corresponent al seu àmbit territorial d’actuació (comarcal i diocesà), limitat cronològicament, però, a l’art anterior al segle XIX; i l’altre, orientat a donar solució al tractament museològic i museogràfic del patrimoni artístic modern i contemporani de la ciutat, conformat bàsicament a partir de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, que cal completar amb altres obres de col·leccions d’art contemporani de la ciutat.
El Pla contempla també la creació d’un centre d'art contemporani. Tots dos s’ubicarien al voltant de l’edifici de La Panera (C. Sant Martí). El centre d’art ocuparia l’edifici antic remodelat i el Museu un edifici de nova planta annex al primer. Tot plegat ha de conformar un complex d’art modern i contemporani de titularitat municipal.

El Pla preveia la construcció del Museu i el Centre d’Art Contemporani de manera conjunta al llarg del període 1997-2000. Tot i això, l’any 2003 s’inaugura el Centre d’Art La Panera de forma independent, i la construcció del futur museu s’allarga fins als anys 2008-2010.

Avui, la construcció d’una nova seu per al Museu d’Art Jaume Morera encara és un tema pendent que es troba, en paraules de l’actual equip de govern municipal, “en fase d’ajornament sine die”.

Avui, per primera vegada en els seus prop de cent anys d’història, el personal tècnic del Museu signa un manifest conjunt en que denuncia la provisionalitat permanent en què viu la institució i la manca de responsabilitat de l’Ajuntament de Lleida vers el patrimoni artístic que custodia, i del qual n’és l’únic propietari i responsable.

Avui, per primer cop i després d’un segle de provisionalitat, incitem a la ciutadania a moure's davant el progressiu abandonament de qualsevol programa de protecció del patrimoni cultural de la nostra ciutat.

Avui, més que mai, apostem perquè els desitjos tant dels tècnics del Museu d’Art Jaume Morera com dels lleidatans que en volen gaudir, facin reviure un nou esperit de reflexió en els màxims responsables del govern d’aquesta ciutat. Les grans obres faraòniques donen llustre, sens dubte, però una política de gestió responsable del patrimoni artístic i cultural, com la que ara es reivindica, dóna contingut a la consciencia de pertànyer a la ciutat de Lleida. L'una sense l’altra no tenen pas cap sentit.